Volem el pont, ja!

Lluny queda, en la nostra memòria, la imatge que recorda aquesta magnífica aquarela d’en Carles Sarrate. L’històric pont de Montmeló, que va ser demolit el 5 de juliol de 2008.

Avui, 33 mesos més tard, les dues meitats de Montmeló tornen a estar comunicades amb un nou pont. És motiu de molta felicitat per a tots els montmelonins i montmelonines. Enhorabona!!

Sabeu que fa mesos, ICV-EUiA mantenia penjades dues pancartes amb el lema «Volem el pont, ja!«, perquè ADIF estava incomplint els seus compromisos verbals amb el nostre Ajuntament, segons els quals el pont havia d’estar acabat al setembre-octubre de 2010, i les obres s’havien realentit moltíssim.

Hem discutit mocions al Ple Municipal, hem fet rodes de premsa, hem aconseguit que TV3 se’n fes ressò… hem discutit molt amb l’actual Govern per aquest tema, perque sabiem que la restitució del pont era una necessitat urgent de la gent de Montmeló.

Avui però, no és dia de més enfrontaments. Avui és un dia per a ser generosos, recordar totes les persones que han treballat durament per a que aquest projecte avancés. Principalment, a més dels tècnics de l’Ajuntament, i els treballadors de la obra, em venen al cap 3 noms de persones sense les quals aquest pont no estaria en funcionament: Jesús Martínez-Delicado, Manuel Ramal i Juan Vinuesa.

Ells 3 van negociar a Madrid el Protocol de soterrament i ells 3 van posar en marxa aquesta obra faraònica que avui dona un nou pas endavant. Tot i formar part de partits polítics diferents, van tenir ferma voluntat per a aconseguir el consens en el projecte perquè sabien que això afavoria Montmeló. Una voluntat de consens que avui en dia trobem molt a faltar i això, sens dubte, perjudica el nostre poble.

Jesus, Manuel, Juan, tècnics, treballadors, veïns i veïnes que hem patit les molèsties… Avui fem un gran pas endavant, però encara ens en queden molts més. Haurem de seguir sent pacients però reivindicatius.

Som-hi Montmeló!