Euro per recepta, reclama els teus diners!

Cartell campanya devolució Euro per receptaLa justicia va declarar il·legal l’impost de l'”Euro per recepta”. Ara, tots els ciutadans i ciutadanes tenim dret a reclamar, gratuïtament, que ens tornin els nostres diners que vem pagar injustament els anys 2012-2013.

ICV-EUiA de Montmeló volem oferir la informació i assessorament necessaris per a formular les reclamacions de devolució per a que tothom recuperi els seus diners.

Podreu trobar-nos en diferents taules informatives pels carrers del poble, o també podeu seguir les instruccions per a fer la reclamació a través del nostre web http://iniciativa.cat/montmelo/news/52841

Publicado en Canvi, Centre Salut, ICV-EUiA, Montmeló, Retallades | Deja un comentario

Hombres de negro, malnacidos insensatos.

Una carta “de amor” para los que mandan en el mundo. Visceral e incorrecta. Pero más incorrecto es lo que hacen ellos con nosotros

 

“Hombres de negro, malnacidos insensatos que nos gobernáis desde parlamentos, bancos, consejos de administración y otros despachos velados:

Nuestro pueblo pasa hambre, miseria, desesperación. Nuestros jóvenes languidecen deshojando la margarita de un futuro que jamás llegará, un futuro que metisteis en la lista de gastos que suprimir de vuestras hojas de balance. Millones de hombres y mujeres se arrojan a la calle para brindar una oportunidad a su descendencia mientras vosotros, víboras venenosas de baja calaña envenenáis nuestros ríos y arrasáis nuestros bosques. Nuestra dignidad se esfuma camuflada en maletines repletos de billetes. El talento que hemos forjado entre todos embarca sin facturar con destino incierto, pero con la certeza de un regreso tardío.

Rompéis familias a jirones y nos robáis hasta los tejados. Vuestra infinita codicia inunda con rabia los corazones puros… y vuestra inmunda cancioncita, vuestro discursito moralizante sobre el esfuerzo, sobre las necesidades de todos, sobre la competitividad y el déficit, asesina a personas. Vuestras monsergas soporíferamente amplificadas por los perros lacayos a los que dais limosna, son las culpables de la muerte de nuestros vecinos. De que nuestros hijos pasen hambre. De que nuestros mayores vivan en la pobreza tras una vida entera de trabajo y sufrimientos. De que nos hayan usurpado hasta el derecho a estar enfermos.

Siempre parapetados en vuestras leyes injustas, acomplejados tras vuestros obscenos privilegios, arropados por un manto negro de clientelismo y compra-venta de almas. Pero vuestra existencia está vacía. Plagada de lujos y apariencias, pero abocada a una fatalidad sin salvación; abocada al rechazo de vuestros congéneres, de vuestros vecinos… a la vergüenza insalvable de vuestras madres.

Pero a vosotros os importa un pepino todo esto. En vuestra egoísta burbuja de mierda, pensáis “y a mi qué, si yo me estoy forrando”. Y tal vez tengáis razón ahora. Quizás estéis ganando aún porque la justicia no siempre es puntual, pero la estaremos esperando, para cuando llegue, poner a cada cuál en su lugar. Y a vosotros, con el honor de ser los primeros, en la celda más oscura y olvidada. A juego con la oscuridad de vuestros corazones podridos, impasibles ante tanto dolor”.

Publicado en Articles, Cartes, desnonaments, Deute, Retallades, Transparència | Deja un comentario

Participa, decideix, lluita.

Imagen | Publicado el por | Deja un comentario

Però si jo ja voto!

Article publicat avui, 17 de juny de 2013, a http://www.digitalvalles.cat

Una de les pitjors herències que ens ha deixat la nefasta transició franquista i les 3 dècades de bipartidisme a Espanya, és el divorci social entre l’esfera pública (la polis) i la privada. En una societat que prima l’individualisme, l’egoísme, l’acumulació de béns i de riquesa, i que ha marginat la col·lectivitat, relegant la solidaritat a un paper gairebé testimonial, els individus, els ciutadans i les ciutadanes, creixem entenent que ens hem de buscar la vida i llaurar-nos un futur, més enllà del que li passi al veí.

Ens han inoculat el virus de l’indiferència, i gairebé ens han fet oblidar sentiments tan humans com l’empatia davant el patiment aliè, com la cooperació i la fraternitat.

I durant els darrers anys, tota una colla de malparits ha aconseguit degradar encara més, amb les seves corrupteles, estafes i mala gestió, la res publica finsa un nivell denigrant. Ara, allò tan digne i honrat que és dedicar-se a la millora de les condicions de vida dels veïns i veïnes, a lluitar pels seus drets, pels seus equipaments, per les seves pensions… ara, això no té sentit per a molts.

“Mentre fas això, se t’escapen oportunitats per a tenir una bona vida”. – em va dir la Sònia. “Si no te’n vols aprofitar, per què ho fas?” – em pregunten alguns altres. I aquests dubtes ressonen sovint al meu cap.

Crec que ho faig perque no podria soportar haver d’explicar que no ho vaig fer. Perque sóc part d’un grup social, els dels treballadors i les treballadores, que mai ha aconseguit res sense lluitar. Que som hereus de moltes penúries i de molta sang vessada per cada petita conquesta. I no estic disposat a veure com la colla de malparits d’abans ens ho roba tot, mentre nosaltres divaguem sense caminar. Mentre insultem un televisor durant el dinar i reneguem amb els amics al bar.

“Però si jo ja voto!” – em deixa anar en Marc, un jove idealista aturat que tot just carrega 22 primaveres a l’espatlla. I apunta que, a més, sempre ha votat a ICV. És un primer pas, exercir el dret a vot i exercir-lo contra els partits del sistema, però tracto de fer-li entendre que no n’hi ha prou. Ara ja no n’hi ha prou amb votar.

Cal revertir tendències de vot per a que la força de l’esquerra transformadora a les institucions sigui molt més gran, i poguem defensar amb una veu més ferma les nostres propostes i reivindicacions, però no ens podem conformar amb això.

Hem de sacsejar els ciments d’un sistema que ja no ens dóna resposta, que no serveix perque és incapaç de garantir la justicia i la igualtat. Hem de difondre l’esperança contra la resignació. Hem d’arribar a tots els racons, i aixecar una marea immensa de gent humil i honrada que digui “prou” als abusos i a la misèria, prou al clientelisme i a la corrupció. I per això necessitem que tots i totes, gotes plenes de somnis, sortim al carrer a construir aquesta onada de canvi.

Una onada que ens ompli d’orgull i faci explotar la ràbia continguda durant tants anys. Ens cal tota la força, tota la inteligència, tota l’emoció.

Ho podem canviar tot si avancem junts.

Jordi Manils

Publicado en Articles, Canvi, Montmeló, Uncategorized | Deja un comentario

Organitzar l’esperança

Imagen

Al contrari del que recullen molts mitjans de comunicació, el debat nacional no ha estat al centre de la 10ª Assemblea Nacional d’ICV, que s’ha cel·lebrat aquest cap de setmana a Viladecans, amb la participació més de 700 delegats i delegades i de més de 25 organitzacions socials, sindicals i veïnals, i també polítiques.

L’Assemblea no anava d’això. No pas perquè no ens interessi el tema, sinó perquè el tenim molt ben resolt i ens sentim molt còmodes amb una posició  de suma i no de divisió, que es basa en el principi fonamental de la radicalitat democràtica: el poble té dret a decidir sobre tot allò que li interessi, sigui el que sigui.

Per mi, aquesta Assemblea anava d’una altra cosa. Anava d’organitzar l’esperança. No la resistència, ni tan sols l’alternativa, malgrat els profunds debats de model econòmic i social que s’han produït al llarg de tot el procés assembleari. Organitzar l’esperança és primordial. L’esperança per a tornar a creure en les nostres possibilitats per a restaurar la nostra dignitat de classe.

Només som una peça més”, deia Herrera. “Volem ser un dels fils per teixir”, apuntava Camats. “Us ofereixo la col·laboració de la nostra plataforma”, ens va dir l’Arcadi.

Els temps canvien i a les organitzacions les fa grans l’habilitat que tenen per a llegir els moments socials i adaptar-s’hi per a mantenir la seva funció d’utilitat ciutadana. Una de les coses més importants que ha passat, des de la meva manera de veure-ho, és que ICV ha escenificat, des de baix, una nova lectura del moment actual. Passant de la premisa “volem creixer per a transformar més” al “volem sumar per a canviar-ho tot”.

delegacio vormar 10a assemblea

El projecte d’ICV es resumeix en una frase del nou coordinador nacional, Joan Herrera, quan deia que “abans que d’ICV, sóc d’esquerres, ecologista i feminista, i abans d’això sóc usuari dels serveis públics, i el meu patrimoni és l’escola del meu fill i el Centre de Salut del meu barri”. I rematava, “per això, sóc d’ICV”.

La nostra identitat no és, ni ha de ser, partidista, és de classe. I això, de per sí, ja és revolucionari. L’aplaudímetre de l’Assemblea ha deixat meridianament clares algunes coses, entre elles la voluntat del partit de treballar i cercar espais comuns de suma de projectes. Es diguin Procés Constituent, Syriza catalana o Front Popular. I això, de per sí, també és un acte revolucionari.

Són temps esgotadors per als que militem en les causes socials. De desesperança i d’extenuació. De frustració en veure que, malgrat el nostre previsible creixement electoral, no acabem d’assolir la majoria necessària per a provocar un canvi de règim. Aquesta Assemblea ha servit també per a omplir les bateries fins dalt, novament. Una injecció de moral, d’il·lusió i, en definitiva, una demostració de solidaritat i força col·lectiva, que de ben segur que ens pot dur ben lluny en la consecució dels nostre anhels de llibertat, igualtat i democràcia plena.

Perque el nostre únic patrimoni, a més dels serveis públics, és la organització, és el valor, són els valors, i és l’esperança.

A tots els que entomem l’encàrrec d’organitzar l’esperança, amb la Dolors i el Joan al capdavant, ens toca la dificil tasca de ser dignes hereus del testimoni de tantes lluitadores i lluitadors que ens han precedit en l’utopia d’un món nou.

Organitzem la lluita i l’esperança per a canviar-ho tot.

Imagen

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , | Deja un comentario

Ni transparència ni educació

Al Ple Municipal d’ahir, 26 de març, ICV-EUiA vem presentar unamoció per la transparència i la radicalitat democràtica“. La moció, apunta una sèrie de propostes concretes, en positiu, per a millorar la transparència i la comunicació respecte a les contractacions públiques de l’Ajuntament, i tractar d’afavorir la igualtat d’oportunitats en l’accés a contractes, per persones o empreses del poble. Aquest és, literalment el text de la moció, que el govern tripartit PSC-PP-CiU va votar en contra:

1) Totes les ofertes de treball pròpies de l’ajuntament i dels seus organismes autònoms o
externes, rebudes a través de la borsa de treball, seran publicades amb una antelació mínima d’una setmana a la plana web municipal i a tots els canals de comunicació habituals així com al taulell d’anuncis de l’Ajuntament.

2) Totes les seleccions de personal es faran mitjançant una mesa amb participació dels representants tècnics corresponents i dels representants del comitè d’empresa. Els grups polítics municipals podran designar un regidor per tal que estigui present, com a observador, en tot el procés.

3) Qualsevol servei que el govern municipal decideixi contractar haurà de publicar-se, amb una antelació mínima de 15 dies, a tots els canals de comunicació municipals habituals.

4) Les bases de contractació d’empreses i/o serveis hauran de prioritzar, en cas d’empat, aquelles empreses d’economia social o cooperatives , i les dedicades a la inserció socio- laboral.

En resum, es demanava més transparència, més participació i una major comunicació, per garantir la honestedat en els processos de contractació. Pensem que les institucions han de donar exemple de bones pràctiques i noves maneres de fer la política més propera a la gent i més participativa. Però com he dit abans, el PSC-PP-CiU va votar en contra d’aquesta moció, argumentant únicament i en menys d’1 minut, que ICV-EUiA “està utilitzant l’atur i això és molt perillós“.

* Per què el PSC-PP-CiU va votar contra aquestes propostes de transparència i millora de la comunicació? En un tema tan sensible com la contractació pública, que sempre és objecte de qüestió en quant a possibles amiguismes, amb aquesta moció es podria posar fi a les suspicàcies i desconfiances, però no volen ni parlar-ne.

* Per què el PSC-PP-CiU es nega a totes les propostes de transparència i participació, quan Montmeló continua suspenent, per exemple, en els estudis sobre transparència i informació 2.0. que fa anualment la UAB. És evident que no tenen cap intenció de canviar res, no els hi interessa que la gent participi i tingui tota la informació.

* Què tenen a veure aquestes propostes que heu pogut llegir amb la suposada “utilització de l’atur” que critica el PSC? Novament, veiem que el govern fa d’oposició de la oposició, i davant de propostes rigoroses i positives d’ICV-EUiA, reacciona amb molt mala educació, fent gala d’una actitud molt agressiva que no s’adiu amb el to propositiu de la moció. Aquesta actitud provocadora no trobarà resposta per part del grup d’ICV-EUiA, que no ens posarem a aquest nivell.

Al final del Ple van quedar clares algunes coses:

a) ICV-EUiA fem i seguirem fent propostes positives sobre temes importants que afecten a tota la població, i les fem des del respecte i amb voluntat de millorar Montmeló.
b) Al govern li molesta que fem propostes, les vota en contra sense argumentar i ens ataca per intentar justificar el seu vot contrari a la transparència.
c) El més greu de tot, és que Montmeló seguirà sense tenir mesures de transparència en la contractació pública.

Així és com tracta el govern les propostes constructives per millorar el funcionament de Montmeló.

Publicado en ICV-EUiA, Montmeló, Pacte PSC-PP-CiU, Participació, Ple Municipal, Transparència, Uncategorized | Deja un comentario

Resum del Ple (Febrer 2013)

stopdesnonamentsResum del Ple d’avui, 26 de febrer de 2013, a la Sala de la Concòrdia de l’Ajuntament de Montmeló:

1.- El Govern dóna compte de la Liquidació de 2012, és a dir, el tancament comptable de l’any passat. ICV-EUiA mostra el seu desacord amb l’estructura pressupostària i comptable de 2012, per considerar-la injusta i poc eficient per a fer front a la crisi, tal com ja ha fet en reiterades ocasions durant l’any.

————————————————————–

2.- S’aprova l’adhesió per unanimitat de l’Ajuntament de Montmeló a un programa del Govern Central per a posar 5.991 pisos provinents de diverses entitats bancàries, a disposició de lloguer social per a les families més necessitades. És més que probable que CAP d’aquests 5.991 pisos siguin a Montmeló, així doncs l’adhesió podria ser del tot infructífera. ICV-EUiA remarca que considera que aquest pla del Govern del PP és una operació de màrqueting i un intent lamentable de rentat de cara de les entitats financeres, que han causat un patiment incomptable a la nostra societat, però donem suport a l’adhesió perquè considerem millor la possibilitat que ens toqui algun pis per a ajudar alguna familia del poble, que mantenir-nos al marge i perdre qualsevol opció. En un sentit similar s’ha expressat també l’Alcalde.

A favor: 13 (PSC + ICV-EUiA + CiU + PP)

————————————————————–

3.- S’aprova per unanimitat la moció d’ICV-EUiA, amb el suport de la resta de grups polítics, per instar la Policia Local i Protecció Civil de Montmeló a no participar de cap operatiu de desnonament al municipi. ICV-EUiA hem destacat la bona tasca de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), i de tota la gent de Montmeló que ha demostrat ser sensible a aquest problema tan greu que pateix la nostra societat. També hem agraït la professionalitat i bona disposició dels cossos de la Policia Local i Protecció Civil de Montmeló. I hem reiterat el nostre total compromís institucional i al carrer, amb la lluita contra els abusos de les entitats financeres, amb el suport del Govern de Rajoy. S’ha destacat també que a Montmeló, fins avui, no hi ha hagut cap desnonament, i totes les forces han expressat el desig que continui sent així.

A favor: 13 (PSC + ICV-EUiA + CiU + PP)

————————————————————–

4.- S’aprova, també per unanimitat, una moció de tots els grups polítics, per a oposar-nos a l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de les Administracions Locals (ARSAL) que proposa el Govern del PP. Aquesta reforma pretén deixar els Ajuntaments sense competències i sense recursos i acabar amb l’autonomia local. Considerem que, de facto, aquesta Llei suposaria la tornada a l’administració local franquista. Unes administracions més caritatives que prestadores de serveis, i sense cap capacitat de decisió ni d’influència reals.

A favor: 13 (PSC + ICV-EUiA + CiU + PP)

————————————————————–

Publicado en desnonaments, ICV-EUiA, Montmeló, Ple Municipal, Retallades | Deja un comentario